El clásico de la semana es...

Miguel Martí i Pol (1929-2003)

A Noemí, en agraïment pel seu regal

Plou i fa sol 

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,
al cel triomfa l'arc de Sant Martí,
el món fa la rialla entre boirines
i el verd és més lluent i el groc més fi.
Plou i fa sol!, una alegria nova
xiscla i s'ensenyoreix del pensament,
i el poble vell, estès tal com la roba,
comença a retrobar-se lentament.
Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,
plou i fa sol, i riu clar l'horitzó,
plou i fa sol, les bruixes es pentinen...
I el vent manyac s'emporta la cançó.

Si parlo de la mort

Si parlo de la mort és perquè em moro
i al capdavall més val parlar de coses
que hom coneix intensament. La meva
mort, per exemple, la tinc ben sabuda,
fa molt de temps que convivim i encara
conviurem molt de temps, fins que es resolgui
d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,
malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.
Llavors serà el moment de l'elegia
i algú hi haurà per fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
Mentrestant parlo de la mort, tal volta
perquè és allò que tinc més viu i pròxim,
per no caure en subtils pedanteries
que, fet i fet, no porten a cap banda.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.

No es pot pas demanar més honradesa.

Notice 

Si fa no fa
a la mateixa hora
que el senyor Neil Amstrong,
astronauta nord-americà,
posava els peus per primera vegada
damunt la superfície de la lluna,
la meva dona i jo,
en pijama,
matàvem a cops d'escombra
un ratolí
que se'ns havia entaforat
a la cambra
a primera hora del vespre
i que fins aleshores
no havíem aconseguit
de localizar.

El cocodril 

També et pertany aquest espai incert,
tan buit de tot i estranyament inhòspit.
El gest sense ombra és el teu gest, i teva
també és la veu que no ressona enlloc.
Ningú no et sotja i no t'ha dut ningú
al lloc on ets: hi has vingut tot sol.

El cocodril que plora en un racó,
si el mires bé, veuràs, sorprès, que ets tu.

Miguel Martí i Pol, Poesia completa, Barcelona, Edicions 62, 2015.